La Llegenda de la nit de les  bruixes (La Roca del Vallés)

Ara em ve a la memòria que una nit d’hivern, vora la llar de foc, la meva àvia em va contar aquesta llegenda:

A l’Edat Mitjana, temps  de bruixes, mags i éssers màgics, en el castell de La Roca ,  hi passava quelcom estrany. La gent que anava a veure el que narraven les llegendes no tornava viu, perquè aquest castell era un cau de bruixes, on s’hi celebraven rituals i d’altres coses màgiques i la gent o es moria de por o li succeïa qualsevol cosa indescriptible.

Conta la llegenda que un jove intrèpid,anomenat  Joan de Can Reixach (Joan el valent),  cansat  de que en aquest llogaret passessin totes aquestes coses tan fantasmagòriques, va voler descobrir el que en realitat passava. Si aquestes les bruixes  eren tan terribles com semblava; si era certa la llegenda que contaven els vilatans sobre aquest castell. és per això que va decidir  recórrer tots els camins i racons  sota el  castell i veure-ho amb els seus propis ulls.

Va fer el cor fort, es va encoratjar, va agafar el seu millor escut i amb la seva llança en mà entrà per la porta que hi havia amagada pel canal del rec  . Passant per passadissos estrets, matant gàrgoles, i d’altres éssers de la nit, va arribar al saló principal del castell i allí es  trobà les bruixes.
Elles, que estaven fent un dels seus rituals  , van interrompre les seves oracions i van mirar fixament l’intrús. Estaven molt sorpreses de com un jove havia pogut travessar tots aquests perills fins arribar al fons del seu cau. Empipades i totes a la vegada li van tirar un malefici que deia així:

Ase has estat a l’entrar aquí, així ase seràs per a la resta de la teva vida!- i la més vella i sàvia de les bruixes va afegir- ¡I per la teva culpa tots els homes d’aquesta vila seran uns nassuts, i cada any que passava els creixeria una mica mes.
Però el noi amb el seu escut va poder parar una part del malefici que li acabaven de fer les bruixes, i no es va convertir en ase. El que no va aconseguir evitar va ser que els homes de la vila sí que els hi creixés el nas.

Passaren els segles i les bruixes encara son pel  poble,cap  no sap on son , diuen que cada últim  dissabte  de Juliol surten per espantar a la gent de poble ,però la maledicció segueix sobre els homes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

És per això que els membres del  Club Elskekorrenmolt, aprofiten aquesta circumstància per organitzar una caminada d’uns 8 km. pels voltants de la població i així de pas veure si surten les bruixes sempre a la llum de la lluna i en un entorn envejable, i fer riure o espantar una mica encara que sigui, a totes les persones que s’acosten per passar amb nosaltres una nit molt especial, màgica i divertida venir a veure’ns i ho comprovareu amb els vostres propis ulls, això si amb una llanterna, us esperem a la propera ja ha ha!!!!!!!