DSC_3551

 ETAPA 23 VILANOVA I LA GELTRÚ – L’ARBOÇ.   28-03-2015

Etapa molt maca, en que una part del trajecte transcorre pels estreps del massís del Garraf, combinant trams ben frondosos amb altres feréstecs i de vegetació baixa, endinsant-nos per intrincats fondals i sortint a parts més altes amb una bona visió del paisatge. A partir de Castellet, amb la vista del pantà de Foix i del castell, el camí ha esdevingut molt més fàcil, transcorrent enmig d’un paisatge rural, amb preeminència quasi absoluta de la vinya, i és que ens trobàvem ja al Penedès. El pitjor de tot de l’etapa d’avui ha sigut la senyalització.

El recorregut ha començat a Vilanova i La Geltrú, seguint tota la rambla i sortint de la població per endinsant-nos cap els estreps del Garraf. Suament el camí anava pujant i passat un tros de camí ample tot seguint el torrent de la Pastera, hem creuat aquest per a prendre un caminet que ràpidament ha començat a enfilar-se. A partir d’aquí i sense solució de continuïtat, el GR ha anat alternat corriols tant per les fondalades com per les parts més altes, permetent-nos gaudir de magnífiques vistes. En aquests trams hem pogut veure alguns masos força interessants, tot i que ara abandonats i en ruïnes.

Arribar al Castellet, en el municipi de Castellet i La Gornal,  ha suposat el punt d’inflexió del recorregut d’avui, en aquest lloc la parada ha sigut obligatòria, doncs valia la pena gaudir de la magnífica vista que ofereix l’embassament de Foix, just sota nostre, així com el Castell, fortalesa que definia frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Andalus,  passant pel seu costat i creuant tota la població.

A partir d’aquest punt ha canviat tot, el trajecte ha passat a ser com una passejada, sense complicacions, i envoltats d’un paisatge cada vegada més agrícola, dedicat sobretot al conreu de la vinya.

I així fins arribar a la població de l’Arboç, final de l’etapa d’avui, destacant la visió d’una torre replica de la Giralda de Sevilla.

El més negatiu de tot ha sigut la senyalització, doncs un recorregut interessant com el d’avui no es mereix una marcació tant escadussera,  en moltes ocasions la feina era nostra per a orientar-nos, ja que o bé no hi havia senyals o bé estaven pràcticament desaparegudes.

Podeu veure les fotos al Facebook prement aquí