DSC_0150

                                     ETAPA 17 COLL DE FONT DE CERA-MONTCADA

                                                                                   22/11/2014

Etapa de 16,56 quilometres i com en l’anterior patint d’una deficient senyalització, que en ocasions ens ha fet dubtat del camí a seguir.

Hem començat l’etapa a Coll de Font de Cera, i de bones a primeres pujada i més pujada, fins arribar a Coll de Galzeran (410 metres), lloc a partir del qual hem començat a baixar. Creuada la carretera de la Conreria, de Mollet del Vallès a Badalona, destaquem la vista del seminari menor de Santa Maria de Montalegre, monestir de l’orde de La Cartoixa situat al terme de Tiana, amb orígens el 1415. És la única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.

Trams per pista, trams per caminets, hem arribat a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a l’entrada de Badalona, i al fons la ciutat de Barcelona. En aquest punt hem fet una paradeta per a esmorzar, i tot seguit hem tornar a emprendre la ruta, semblant en molts moments que més que fer ruta GR havíem d’acabar entrant a Barcelona, i és que el sender en aquest tram és fascinant per aquest aiguabarreig d’estar fent camins i corriols i veure el mar i la gran ciutat als nostres peus.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (155 m) és un antic cenobi de l’ordre dels jerònims, situat a la Vall de Poià o de Betlem, a la serralada de la Marina al barri de Canyet del municipi de Badalona. Fundat el 1416 va continuar la seva funció original fins 1835, any de la desamortització, passant per diverses mans fins la seva adquisició per Francesca Güell que hi instal·larà l’Àmbit de Repòs Religiós i Cultural, que actualment continua funcionant.

El camí segueix i passa al costat de les runes de la Miranda i s’enfila cap a l’ermita de Sant Climent (255 metres).

Arribats al Planell de les Alzines (265 metres), ens trobem amb l’entrada al poblat ibèric del Puig Castellar, el qual no visitem i deixem per a una propera ocasió.

Ens trobem en un punt de la carena que veiem a tocar per una banda Barcelona i el mar i per l’altra Montcada i Reixac, si no fos per aquesta serralada el Vallès seria una plana amb el mar a l’horitzó.

A partir d’aquí comencem la baixada que ens portarà fins la llera del riu Besòs, baixada molt forta que ens obliga a caminar amb molta atenció. Arribats a la llera del Besòs l’etapa arriba al seu final, acabar d’arribar al centre de Montcada és un petit passeig.

                                                                                     si voleu  veure mes fotos entreu al  FACEBOOK